Què és la perimenopausa i què li passa a la dona quan s’inicia aquest procés

Es considera que una dona està en menopausa si ha estat un any sense la menstruació, la perimenopausa és l’etapa anterior a la menopausa que pot arribar a ser de 10 anys de la nostra vida i és quan comencen a passar canvis hormonals, sol començar cap als 40/ 45 anys, però pot ser abans o després.

La perimenopausa està marcada per alteracions menstruals, juntament amb altres símptomes físics i emocionals. Durant aquest temps, al cos li passa el següent:

• Allibera òvuls amb menor regularitat.
• Produeix menys estrogen i altres hormones.
• Es torna menys fèrtil.
• Té períodes menstruals més curts i més irregulars.

Quines són les causes de la perimenopausa?

La perimenopausa és un procés natural que passa quan els ovaris deixen gradualment de funcionar. L’ovulació es pot tornar erràtica i després aturar-se. El cicle menstrual es prolonga i el flux menstrual pot ser irregular abans del darrer període.

Els símptomes tenen la causa en els nivells canviants de les hormones del cos. Quan el nivell d’estrogen és més alt, pots tenir símptomes semblants als de la síndrome premenstrual. Quan és baix, potser notis sufocacions o suors nocturns. Aquestes alteracions hormonals poden estar combinades amb cicles normals.

I encara que la majoria de les dones estan familiaritzades amb els problemes més comuns associats a la menopausa (com les sufocacions o la irregularitat de la regla), desconeixen molts altres possibles com el formigueig o la cremor a la boca. Encara més: a moltes els resulta una veritable sorpresa descobrir que totes aquestes afeccions poden començar a manifestar-se molts anys abans de deixar de menstruar.

Les sufocacions i la sequedat vaginal són els símptomes més clàssics, que poden aparèixer durant el període de transició i perdurar anys després de la menopausa. Però per exemple hi ha  dones pateixen múltiples sufocacions al dia i d’altres només les experimenten de manera esporàdica. No hi ha 2 dones que experimentin de la mateixa manera la perimenopausa.

Símptomes més freqüents:

• Regles irregulars: la menstruació pot espaiar-se, tenir lloc més seguit, amb més o menys sagnat, fins que finalment desapareix.
• Sufocacions: una mena de calor sobtada i intensa a la cara i el cap s’estén a la resta del cos i es prolonga per uns pocs minuts fins a desaparèixer tan ràpidament com ha vingut.
• Sudoracions nocturnes: fan que una dona es desperti enmig de la nit amarada de suor.
• Atròfia urogenital: un problema que causa sequedat a la vagina i pot provocar dolor i irritació durant el coit, així com un increment en la necessitat d’orinar i de les infeccions urinàries.
• Disminució de la fertilitat.
• Pèrdua de densitat òssia: el cos perd massa òssia amb més rapidesa de la que la recupera, cosa que augmenta el risc d’osteoporosi.
• Augment de pes i canvi en la seva distribució del greix, hi ha un augment de pes sense que hi hagi augment de la ingesta o disminució de l’exercici físic. I la distribució del teixit adipós s’assembla més a com es distribueix als barons, acumulant-se a la zona abdominal.
• Altres: moltes dones també noten pèrdua de cabell, fragilitat a les ungles, mals de cap i musculars, palpitacions i rampes.

La manca d’estrogen

Tots aquests canvis són el resultat de fluctuacions hormonals i, sobretot, de la disminució de l’estrogen, una hormona crucial al cicle reproductiu mensual, els nivells del qual no es recuperen després de la menopausa.

La disminució dels nivells d’estrogen no passen de manera gradual i progressiva. Tot al contrari. Els nivells pugen i baixen de forma inestable i són aquests vaivens desiguals el que donen lloc als símptomes que hem esmentat abans.

Mentre alguns símptomes estan associats als excessos d’aquesta hormona, altres responen a la seva deficiència. Per això algunes dones pateixen més durant la perimenopausa que la post menopausa, ja que a partir d’aquell moment els nivells hormonals tendeixen a estabilitzar-se. Però la volatilitat hormonal no només dóna lloc a canvis i símptomes físics, sinó que té un efecte profund a l’estat d’ànim i al cervell de la dona que travessa aquesta etapa.

Impacte a l’ànim i al cervell

Es produeix un declivi a l’estat d’ànim de la dona amb la perimenopausa i en molts casos una vulnerabilitat a la depressió, similar al que experimenten les dones després de l’embaràs o la depressió postpart. Sabem que hi ha certes dones que són molt sensibles a una resposta anímica negativa quan pateixen canvis sobtats als nivells d’estrogen.

La irritabilitat, l’ansietat, la manca de desig sexual, la pèrdua de memòria i l’anomenada boira mental (una barreja de confusió i disminució de les habilitats verbals i cognitives) són altres trets característics d’aquesta etapa.

Amb l’estabilització de les hormones, després de la menopausa, alguns dels símptomes (sobretot aquells de més curt termini com les xafogors o les dificultats per dormir) s’aguditzen al principi, per després millorar. Però no sempre i no pas en tots els casos.

Realitzar canvis en l’estil de vida poden ajudar a pal·liar els símptomes de la perimenopausa:

• Canvis en la dieta.
• Prepara’t per a les calors: utilitzar diverses capes de roba i tenir a la mà aigua i begudes fredes pot ajudar-te amb les sufocacions.
• Procura eliminar l’alcohol o beure amb moderació.
• Deixa de fumar
• Fer exercici
• Dedica’t temps per tu.

Més endavant ja parlarem de tots aquests canvis, que poden ser claus per poder conviure d’una manera més agradable amb aquesta fase de la vida de la dona.

I tu, has patit algun d’aquests símptomes?