L’activitat física sota una mirada de gènere

Aquesta setmana tenim la col·laboració de l’Irene Moulas Girona. Psicòloga social i comunitària. Sòcia de la Cooperativa Etcèteres i articulista de la revista Nexe, que ens parla de l’activitat física sota la perspectiva de gènere.

La perspectiva de gènere busca aproximar-se a qualsevol fenomen o realitat social a partir del gènere com una construcció social i de les relacions de poder derivats d’aquesta construcció.

Com a dones adultes, potser moltes de nosaltres a la infància i adolescència no vàrem tenir prou suport a l’hora de fer esport. Més enllà que les nostres famílies ens apuntessin a una activitat extraescolar, rarament a les noies se les ensenya a socialitzar a través de l’activitat física.

Aquest fenomen és alguna cosa que es filtra molt subtilment: com estan estructurats els patis a les escoles?, quin joc impera?, i poden jugar totes les persones? Només fa falta que mirem l’exemple de futbol. Un món que, per desgràcia, encara està molt masculinitzat.

A més, existeixen un seguit de frases limitants en l’imaginari col·lectiu que ens hem hagut d’anar tragant i que d’alguna manera poden generar una indefensió apresa amb relació al moviment: “Córrer com una nena”, “jo no soc bona amb els esports”, “aquest joc és molt violent o només hi juguen nois…”. Traves socials per a la consecució d’una bona salut física i mental de les dones, perquè l’altre extrem seria entrar en la imposició d’haver de tenir un cos fit per pressió estètica.

És per aquest motiu, que resulta de gran rellevància que les nenes tinguin referents adultes que canviïn les regles del joc. Una Alèxia Putelles que serveixi de mirall.

I una lluita social conjunta cap a una salut comunitària construïda entre tots. Tinguis el gènere que tinguis: quedes amb les teves amigues per practicar algun tipus d’esport?, fas activitat física amb la teva filla, cosina, germana?, mires per la TV esports femenins?, per què es diuen esports femenins?, compres entrades i parles amb dones d’esports? Etc.

En aquest sentit, la tasca que es desenvolupa des d’Equilibra’t és d’especial rellevància. Jo que formo part d’un dels grups d’entrenament dels dijous a la tarda, fer exercici a l’espai públic, en aquest cas al parc de la Maternitat, és una manera de visibilitzar que l’esport ens ocupa a les dones. Fem de referent mentre ens cuidem.

Chumamanda Ngozi Adichie, en el seu llibre “Estimada Ijeawele. Com educar en el feminisme”, invita a la seva amiga que faci esport amb la seva filla i ens recorda “per a mi l’objectiu del feminisme, és que algun dia no el necessitem”.