Entrenar o no entrenar durant les vacances

Quant de temps triga una persona a perdre les millores que obté de l’entrenament?

Les vacances poden ser una arma de doble tall: d’una banda, estan associades amb canvis positius en la salut i el benestar, però també tenen modificacions menys desitjables, com ara el consum excessiu d’aliments o la possibilitat d’augmentar els nivells de sedentarisme. En general, dormir poc o massa i realitzar molt poca activitat física s’associen amb pitjor salut, més risc de malaltia crònica i augment de la mortalitat.

Diferents estudis (https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5983157/) mostren que la pèrdua de l’estat de forma depèn en gran mesura del tipus d’adaptació. Per exemple, esportistes de resistència com un corredor o ciclista de cert nivell es notaran més pesats només deixant d’entrenar una setmana. El mateix passa amb esports de precisió com el tennis o el golf. Per contra, a la força sembla que li costa una mica més veure’s afectada, establint un marge d’unes 3-4 setmanes. Tot i això, totes aquestes xifres fan referència a mitges entre les persones analitzades, trobant una gran disparitat entre elles. Les vacances i com es gestioni l’activitat física en aquest període afecta en gran mesura la sostenibilitat a llarg termini.

No és el mateix prendre’s un respir de set dies que dos mesos, tampoc uns plans no són igual que altres. Una investigació recent (https://ijbnpa.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12966-023-01416-2 ) admet que durant les vacances es van observar canvis favorables en els hàbits de moviment (és a dir, més activitat física i menys comportament sedentari). Els efectes positius van ser més grans en períodes de quatre dies que de dues setmanes de durada, i quan s’incloïen activitats recreatives a l’aire lliure. Després de la pausa, l’activitat física de moderada a vigorosa va tornar ràpidament als nivells previs.

En aquesta època de l’any toca trobar l’equilibri entre allò que es vol, probablement estar estirat al sol, sense fer res, i allò que es necessita, el moviment és salut; per això, la seva sostenibilitat o adherència és una variable que amb prou feines s’estudia, però, paradoxalment, és una de les més importants que hi ha.

La clau, per tant, seria aconseguir que es realitzi una activitat física saludable, eficient i efectiva (per aquest ordre) amb l’objectiu de mantenir-la durant el màxim temps, si és possible, tota la vida. Per això cal la motivació!

Per què fem exercici?

La resposta afectaria directament a les probabilitats de tornar a fer exercici un cop acabades les vacances. Es poden establir diversos perfils:

1. Gran aficionada

Li encanta i no concep la vida sense aquesta dosi diària. Ho necessita per sentir-se còmode i feliç. Si deixa de realitzar activitat física durant les vacances, probablement aquest període es converteixi en una font d’estrès més que una via d’escapament, obtenint el resultat oposat al pretès en aquest període. Aquesta persona necessita descansar de la seva vida laboral, de l’estrès de la resta de l’any, però no d’exercici.

2. Aficionada mitjana

Gaudeix de la realització de l’activitat física tant com dels beneficis. La prioritat són els resultats, però el procés no és especialment molest. Pot beneficiar-se d’estar un curt període de temps sense fer exercici planificat, encara que només sigui per canviar de rutina. Com que gaudeix del procés, no hi ha un gran risc de que no torni a entrenar-se de forma estructurada i recuperarà l’estat de forma.

3. Interessada únicament en els beneficis

Aquí trobem gran part de la gent que fa exercici. Moltes vegades, han estat pendents d’una carrera professional o han estat cuidant d’altres persones desatenent les seves necessitats i, quan arriben a una determinada estabilitat, descobreixen tot el que eren capaços de fer amb el seu propi cos abans d’aquest període i que ja no poden.

No gaudeixen del procés i, per tant, sense dubtar-ho es prendrien una pastilla diària si obtingueren els mateixos beneficis que amb l’activitat física. Aquest és el perfil més important de mantenir perquè és el que té més risc d’abandonament a la tornada de vacances.

Arriben les vacances: Entreno o no?

Sigues sincera, situa’t…

Quin tipus de persona ets?

Els extrems solen ser negatius (descansar i no moure’s de la gandula o entrenar sense parar). Trobeu l’equilibri entre el que voleu i el que necessiteu.

Recorda: La salut és flexible, els seus entrenaments també haurien de ser-ho.

Quant de temps puc deixar d’entrenar?

No és el mateix anar-se’n de vacances una o dues setmanes que dos mesos. En el segon cas, heu de trobar la manera de mantenir els vostres entrenaments per no perdre l’hàbit i les adaptacions obtingudes.

Busca la forma de descansar de forma activa. Entrena de forma diferent: les vacances poden ser una oportunitat per fer exercici en una platja (passejar, jugar a voleibol, fer pàdel surf) o entrenaments de força a l’aire lliure.

Valora els teus objectius vitals i les teves motivacions. Tot allò que sigui obtenir coses noves suposa una gran motivació, però recuperar una cosa que ja coneixes, tot i que requereixi menys esforç, sembla que no es gaudeixi de la mateixa manera..

Saber identificar aquest període és personal, hauria de ser prou llarg per desconnectar, però no tant perquè comenci a afectar la motivació.

La gestió de les vacances pot ser un perill. Si es gestiona de manera adequada, et permetrà continuar fent exercici amb el pas dels anys, sense risc d’esgotament mental, però si no es gestiona correctament, pot allunyar-te de l’objectiu a llarg termini, fen-te perdre el benefici obtingut i , amb això, tot el temps, esforç i diners invertits.

Tingues en compte les teves circumstàncies vitals. Buscar mantenir l’activitat física, gaudir-ne i descobrir noves maneres de fer-ne.

Si necessites ajuda per preparar la teva planificació per l’estiu no dubtis en contactar amb mi, juntes trobarem la millor manera de fer-ho!