La sal és necessària?

Anem per parts. La sal és clorur sòdic i la font principal de sodi a la nostra dieta és la sal comuna. El sodi és un mineral amb un paper essencial a l’hora de repartir l’aigua per les cèl·lules del nostre cos i generar la transmissió nerviosa cap al cervell així com la relaxació muscular. Una manca de sodi provoca nàusees, vòmits, rampes, alteracions visuals i mal de cap. Els aliments salats ens ajuden a compensar els dolços i a remuntar les baixades de tensió. L’apetència per aliments salats, per altra banda, podria indicar una manca de minerals. La sal, per tant, és imprescindible, però només en quantitats petites.

El principal problema és que ens passem amb la quantitat

Quantes vegades poseu sal a la cuina? I als plats? L’OMS recomana 5 g de sal diaris; o sigui, 1 culleradeta de cafè.

Comenceu a comptar i veureu com us haureu passat. Si a més, a això li sumem la sal que contenen els aliments i que ni ens adonem, és lògic que el total sigui el doble de sal del que es recomana.

Sal amagada?

Només el 20% de la que mengem, prové de la sal de taula; és a dir, el 80% és als aliments. Per tant, és més important fixar-nos en la sal que conté el que comprem, en especial cura amb aliments precuinats, congelats conserves, embotits i carns preparades, fumats, olives, formatges, aperitius, snacks, vins, sopes i cremes preparades, fruita seca salada, galetes, cereals d’esmorzar, torrades, palets, coscors, salses i brioixeria.

Evitant-los reduirem les possibilitats d’hipertensió, retenció de líquids, varius, mal funcionament renal, trastorns gàstrics, problemes ossis, insuficiència cardíaca, infarts i ictus i augmentarem l’esperança de vida.

El següent problema és que ingerim sal de mala qualitat

La sal que utilitzem habitualment i que trobem a tot arreu és la sal refinada. Aquesta ha patit un procés de refinació industrial que passa per temperatures elevadíssimes que n’alteren l’estructura i en resten els continguts nutricionals. La blanquegen i inclouen substàncies per convertir-la en un producte “net i higiènic”. Substàncies resultants del iode, el coaluminat de sodi, el fluorur de bicarbonat sòdic, quantitats tòxiques de iodur de potassi, dextrosa, carbonat càlcic, agents antiaglutinants i derivats de l’alumini. El resultat és un producte que s’allunya de la sal natural rica en minerals, que és més destinada a fins industrials que no pas alimentaris.

Altres sals que podem trobar al mercat són:

• Sal iodada: el dèficit de iode està relacionat amb hipotiroïdisme i alteració de la funció mental. Les fonts de iode són peix, marisc, llet de vaca i sal iodada (el 1993, l’OMS i la UNICEF van acordar una política de iodació universal de la sal, ja que és un aliment que pren tothom i així aconseguien cobrir els mínims d’aquest mineral per a tota la població). Cal anar amb compte, perquè avui ja no tenim dèficit de iode, i encara menys si prenem algues; per tant, un excés de iode també pot ser molt perjudicial.

• Sal fluorada: en aquest cas, l’OMS, el 2005, determina la possibilitat d’enriquir la sal amb fluor com a mètode preventiu de càries dental; però tampoc no ens convé un excés de fluor. El cos no pot metabolitzar una “suplementació” constant de iodurs i fluorurs (responsables de la formació de nitrats a l’estómac).

Quina sal hem de tenir a la cuina?

• La millor sal: la marina (o que no ha estat refinada).

• Sal de l’Himàlaia, de to rosat: fa 250 milions d’anys que la sal marina va quedar cristal·litzada i acumulada als jaciments de muntanya, per tant es conserva de manera més natural i pura.

• Sal d’Herbes: sal marina barrejada amb verdures i herbes aromàtiques com l’api, el porro, la ceba, el julivert, l’all, el romaní, la farigola i l’alga Kelp que combina encara més principis actius i propietats terapèutiques.

Substituts de la sal

A la cuina hem d’intentar aportar més sabors a través de més varietat i més ingredients, introduint les algues, el tamari, i condiments com les espècies i l’aigua de mar.

En definitiva, el més important és detectar la “sal amagada” ens els productes de comprem i a l’hora de consumir sal de taula, que sigui de bona qualitat.