Segons la Viquipedia la Verónica Sánchez Orpella (Barcelona, 1983) és escriptora. Ha fet de marinera i és llicenciada en humanitats i en periodisme. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació —com a redactora a i fent la contraportada dels dilluns de l’edició de Barcelona del diari El Punt. Ara viu a Nova York i ella i la seva familia fan una vida sana i equilibrada. Avui al blog ens ho explica.

Fa un any, el meu marit, els meus dos fills i jo vam fer les maletes i vam anar a viure a NY. Aterrada i emocionada a parts iguals, vaig adonar-me que el salt mortal que em disposava a fer requeria la millor versió de mi. El meu cap era un batibull d’emocions, no sabia què podia esperar realment, com s’adaptarien els nens, si aquesta aventura ens desestabilitzaria o ens enfortiria com a família. Com sol passar a la vida, que tot s’agités d’aquesta manera tan flagrant va ser alhora una oportunitat fantàstica per viure la vida d’una altra manera. Per primer cop en molt de temps, lluny de la feina de sempre, de la gent de sempre, dels costums, les rutines i els vicis de sempre, podia pensar com començar a viure de manera més conscient i més amorosa. Per això vaig anar a buscar la Laura, d’Equilibra’t.

Aprofitar els grans canvis per fer-ne de petits

De primeres, em va agradar la seva filosofia basada en introduir canvis que arrelessin no només en mi, sinó en tota la dinàmica familiar. Per a la Laura, la revolució és holística: sap que de res serveix començar a entrenar si això no ve acompanyat d’un canvi d’hàbits sobre els quals cimentar aquest exercici.

Cos i ment, sempre de la mà. I sempre treballant de dins cap a fora, perquè aquesta és l’única manera que el canvi no sigui només una moda o un capritx. Reduint al màxim la distància entre Barcelona i NY, la Laura m’ha acompanyat en una revolució vital que ha vingut per quedar-se. M’ha ajudat a dissenyar menús equilibrats i amb sentit per a la família (a mi, que no m’agrada gens cuinar), ha dissenyat entrenaments adaptats a les meves necessitats i possibilitats: córrer, ioga, estiraments…

No és un camí planer, no sempre trobo la motivació o les ganes; de vegades m’és massa fàcil trobar excuses o abandonar-me a la mandra. través de la natura”.

Veure els canvis convertits en resultats positius

Però des que vaig començar amb la Laura, el meu pitjor dia és molt millor, molt més conscient i equilibrat, que el millor dels dies quan vivia a Barcelona. I quan em falta motivació, miro enrere i m’adono del camí que ja he fet. Obro la nevera i entenc que els aliments que la poblen tenen un sentit. Miro la sola de les meves bambes gastades. Escolto amb atenció el meu cos i sé com atendre’l.

Si un dia la meva filla comet la temeritat de tenir fills, li diré: escolta’t, dedica’t temps de qualitat, menja i tria els aliments amb amor, cuida el teu cos, que és un temple. No cal esperar a anar-te’n a viure a NY. No cal esperar més: fes-ho ara. Perquè només així, des del teu centre, podràs tenir cura dels altres. I aleshores li passaré el telèfon de la Laura.