Tomàquets, els reis de l’estiu

Es difícil trobar a algú que no li agradi el tomàquet. De fet en tenim tot l’any.

Al món s’han desenvolupat més de 20.000 varietats de tomàquets (raf, cor de bou, kumato, cirera…) amb formes, colors i aromes peculiars. La majoria són vermells, però també hi ha groc, taronja, rosa, porpra, verd o fins i tot multicolor i ratlles. Sigui quina sigui la varietat que triïs, et beneficiaràs de les seves propietats nutricionals perquè l’OMS  en recomani el consum.

La majoria del pes de la tomata és aigua, per això té un valor energètic baix. Té més sucres que la resta de verdures, el que li confereix un sabor lleugerament dolç i fa que sigui considerada una fruita-hortalissa. El seu valor nutritiu l’hi donen les vitamines antioxidants (C, E, A i algunes de el grup B), minerals i un antioxidant específic pel seu color vermell: el licopè.

El tomàquet és una font interessant de fibra, minerals  (com potassi i fòsfor) i vitamines, entre les que destaquen la C, E, la provitamina A i vitamines del grup B (especialment la B1 i la B3).

El potassi és un mineral necessari per  la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més intervé en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula.

El fòsfor és el segon mineral més abundant del cos, després del calci, forma compostos d’alta energia útils per a l’activitat dels músculs, nervis i teixits.

Efectes del tomàquet a l’organisme

El licopè, un antioxidant molt poderós preventiu del càncer. El licopè és el pigment natural que aporta a la tomata el color vermell característic. Es tracta d’una substància que protegeix a les cèl·lules dels radicals lliures, responsables de les malalties cardiovasculars, de l’envelliment i del càncer.

Es desconeixen les bases biològiques o fisicoquímiques necessàries d’aquestes propietats, però sembla que un gran nombre de processos cancerígens degeneratius estan associats amb els danys genètics ocasionats pels radicals lliures . El licopè neutralitza aquests radicals i redueix el risc de determinats tipus de càncers, especialment el de pròstata, però també el de pàncrees, pulmó i còlon.

• La fibra, reguladora de la funció intestinal. El contingut en fibra del tomàquet li confereix propietats laxants. La fibra serveix per prevenir o millorar el restrenyiment, redueix el nivell de colesterol en sang i ajuda a controlar l’índex glucèmic. La fibra i l’aigua de la tomata generen sensació de sacietat, per la qual cosa ajuden a calmar la gana en les dietes de control de pes.
• Baix en àcid oxàlic i sodi, efecte diürètic i depuratiu.Durant molts anys s’havia desaconsellat el consum de tomàquet a les persones que tenien pedres al ronyó, ja que conté àcid oxàlic. No obstant això, el tomàquet té un contingut moderat d’aquest àcid, similar a molts altres aliments i inferior a les bledes o els espinacs. A més, a l’haver potassi i poc sodi, és considerat un aliment amb efecte diürètic, i beneficia les persones que tenen retenció de líquids, hipertensió, àcid úric i gota.

Segons la medicina tradicional xinesa, el tomàquet té una naturalesa tèrmica que refreda molt, és un reconstituent dels fluids del cos i ajuda a contrarestar la sequedat de l’organisme. Calma la set, tonifica l’estómac, neteja el fetge, estimula la digestió i, per aquesta raó, s’utilitza en els casos de poca gana, indigestió o quan hi ha dificultats per retenir els aliments.

El tomàquet redueix la calor del fetge i els símptomes que l’acompanyen, com la pressió arterial alta i els ulls vermells. Encara que es tracti d’una fruita àcida, segons aquesta medicina, després de la digestió, el tomàquet alcalinitza la sang i és útil per reduir la gota i els reumatismes.

Els tomàquets madurats a el sol, de proximitat i de temporada són els únics amb aquests efectes beneficiosos; els que es recullen verds i maduren després poden debilitar la funció dels ronyons.

Com a dada negativa dir que menjar molt tomàquet debilita a qualsevol persona ja que inhibeix l’absorció de calci i s’ha d’evitar en els casos d’artritis.

Com es cuina el tomàquet?

La versatilitat del tomàquet a la cuina és molt gran. Podem consumir-lo cru o cuinat. La lògica associada a la seva naturalesa freda ens indica que hem de reservar l’opció crua per l’època de l’any de més calor, i la cuinada, per a l’hivern.

Consum de tomàquet cru

Quan consumim el tomàquet cru, preservem millor la vitamina C. La sòlida tradició catalana de el pa amb tomàquet pot ser una bona manera d’introduir la vitamina C al menú dels nens.

Consum de tomàquet cuinat

Quan consumim el tomàquet cuinat, potencia l’efecte de la provitamina A i del licopè, i l’efecte positiu d’aquestes vitamines és més gran quan es consumeix amb una mica d’oli d’oliva.

El millor, com sempre, és fer la salsa de tomàquet a casa i deixar-la a foc baix durant al menys tres quarts d’hora o una hora perquè sigui més fàcil de pair.

Evita la pell de la tomàquet

La solanina, una substància que pot ser nociva per a l’organisme, s’acumula especialment en la pell; per tant, convé eliminar-la quan no podem saber si els tomàquets han estat madurats a el sol o collits verds i madurats després, ja que en aquest últim cas la concentració de solanina és més alta.

És important consumir tomàquets quan toca, és a dir, ben entrada la primavera i a l’estiu. Els tomàquets que es comercialitzen a l’hivern s’han conreat en hivernacles, amb fertilitzants químics i pesticides i, per tant, és millor no consumir-los.

Les mil i una possibilitats del tomàquet

A més de prendre’l cru en sopes fredes, amanides, escampar sobre una llesca de pa o suc, es pot cuinar de moltes maneres diferents: fregit, al vapor, guisat… Els tomàquets es combinen molt bé amb albergínies, all, ceba, olives o api. El gaspatxo i el salmorejo són dues sopes fredes reina en els mesos més calorosos. El proper post va de receptes